La llengua

Bon dia a tots. El Sr. Gonzalez Pons, en nom de PP, va demanar perdó, no pels casos de corrupció, que son coses del passat, encara que els lliga, tampoc pel futur que els manté paralitzats perquè manen amb Vox. Ha demanat perdó pel present que deixen de viure. Va demanar perdó perquè en la propaganda electoral al parlament europeu els colaren paraules en català i no se’n adonaren. L’altre dia vaig llegir un tuit que deia «el valenciano, el catalán y el mallorquín son tres lenguas diferentes», tanmateix, si escrius «el català, el valencià i el mallorquí són tres llengües diferents» no saps si ho has escrit en català, en valencià o en mallorquí. Me contava el meu mestre i amic Paco Mariscal, que a Europa encara ploren de risa per les traduccions que es presentaren en català i en valencià de la futura Constitució Europea, un embolic còmic. Un dels principals periòdics d’Alemanya comentava en primera plana i a pàgina completa el ridícul de la traducció dual català i valencià. Tenint en compte que és mes fàcil d’entendre’s un barceloní i un valencià que un alemany de Stuttgart i un alemany de Bon i tots dos parlen en alemany. El Sr. Gonzalez Pons no té qui li traduïsca.

Tots es posen a discutir

A cap persona il•lustrada se li ocorreria plantejar conflictivitat per canviar-li la denominació al llatí, al grec o a l’alemany. Quan la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) diu alguna cosa sobre el castellà, no hi ha cap altra opinió.

Per què quan l’Acadèmia Valenciana de la Llegua (AVL) estableix que la nostra llengua es el català que aquí anomenem valencià, floreixen tal quantitat de capolls polítics que per interès, rivalitat i dèries personals o de partit, es posen a discutir la decisió? L’any 1978, arran del pacte constitucional, els pares putatius de la democràcia haurien d’haver pactat que totes les llengües de l’Estat eren oficials. No hi hauria conflictivitat per supremacia entre elles.

La RAE agruparia la defensa de totes les llengües. El seu lema, limpia fija i da esplendor, que pareix l’anunci d’un restaurador de pintures, diria «cal conèixer la llengua per estimar-la; estimar-la per conservar-la; conservar-la per transmetre-la, perquè si la llengua mor, els pobles, el patrimoni cultural i la seua història també».