Discriminació ideològica

Sembla que la il•lustració al País Valencià va de capa caiguda, un somni que els governants actuals tenen difícil aconseguir. El Partit Popular i Vox, la dreta extrema, guardians de les essències pàtries, son un perill cultural. Quan no és la denominació de la llengua, és la discriminació en la seua ensenyança, o els llibres de les biblioteques. Ara toca canviar noms d’il•lustres personatges de la cultura de la llista de carrers de Castelló, de centre escolar i el nom de la plaça del País Valencià, nom que el regidor Antonio Ortolá afirma no formar part de la història.

La denominació de País Valencià reconeguda a l’Estatut d’autonomia, i al seu moment validat el seu ús pel Consell Jurídic Consultiu, compta amb una història de tres cents anys. Allà per 1699, ja era utilitzat per a nomenar a l’antic regne de valència. La que no te història es la denominació Comunitat Valenciana, un nom improvisat, invent del polític valencià Emilio Attard, fundador del Partit Popular regional valencià, que en una entrevista al setmanari El Temps, va afirmar «la imbecil•litat de denominar este territori com comunitat valenciana, la vaig inventar jo...,» i va reblar « podrem ser país o regne, però geopolíticament no som una comunitat». Comunitat, no se correspon a la nostra identitat històrica. Com deia l’escriptor Enric Valor, el terme comunitat «és només per als regants, els frares i els blocs de vivendes. Una comunitat no és el nom per a una nacionalitat. Per que som una nacionalitat, un país, el Valencià», ho diu la Constitució.

Il•lustres

La motivació per la que pretenen eliminar els noms dels il•lustres personatges de la cultura, la ensenyança, i la literatura del carrer, places i escoles, manifesta una clara discriminació i incompliment de l’article 16 de la Constitució. Diuen que és per la seua ideologia pancatalanista, comunista i separatista. Si la motivació fora que Joan Fuster, Clara Simó o Empar Navarro, no tenen suficient rellevància acadèmica per a ostentar la titularitat del lloc a ells dedicat. Aleshores, quedarien com uns incultes illetrats, ara també, però a més incompleixen la Constitució de la que diuen ser guardians. Com sempre discriminen ideològicament. Per a ells la llibertat de creences es un mite.