Les lleis de la concòrdia franquista

La concòrdia entre espanyols imposada per Franco va consistir en l’aniquilament de l’enemic ideològic. La concòrdia és una relació de coincidència harmoniosa entre persones.També és establir la pau entre contendents.La proposta de Vox i PP, de establir lleis de concòrdia, en substitució de les lleis de memòria històrica, sembla imposar l’oblit de les cunetes, la desigualtat entre les víctimes. Mentres existisca un cadàver soterrat en les rasses dels camins, mentre hi hage qui busque al seu familiar desaparegut, no podrà existir una relació de coincidència harmoniosa entre les persones afectades.

Les tombes oblidades de republicans i la actitud laxa i menyspreadora dels governs de les dretes extremes per buscar-les i trobar-les, mantenen i eixamplen la escletxa de la desigualtat. Eixa manca d’empatia, de menystenir el dolor, el sofriment de famílies d’assassinatspels Nacionals o disculpar les agressions i injustícies a persones alienes a la seua ideologia és molt perillós. Parlen de concòrdia, i l’utilitzen per banalitzar uns fets que no tenen justificació, ni són susceptibles de ignorar.

Les guerres sempre són cruels i les perjudicades per la crueltat de la injustícia,independentment de la quantitat, són les víctimes dels bàndols enfrontats. El nombre de les produïdes en territori de la República a partir de 1936, foren molt inferiors en número, a les provocades pel bàndol revoltat. Les causades en territori de la República a diferencia de les del franquisme, foren exaltades, restituïdes als seus familiars, soterrades i reconegudes dignament. Les del franquisme, no, i els seues familiars van ser humiliats i estigmatitzats durant anys. Els seus drets que ara una vegada més volen sostraure’ls, mai foren restituïts, reparats ni compensats.

I malgrat aixó, que se sàpiga no existeix cap contenciós entre familiars de les víctimes d’un i altre bàndol. Tant d’interès en trobar i negar el dret a un soterrament honrós a les víctimes de la repressió de Franco, sembla una malaltia crònica en la dreta espanyola. Pot ser les tombes, són la constatació del genocidi de Franco, que trenca el seu relat de la memòria històrica, però poden estar tranquils, no els passarà res, als morts no els importa la venjança.