En defensa de la casa nostra

Cada vegada que al País Valencià la dreta puja al poder, les nostres senyes d’identitat, la protecció del territori i el benestar social es precipiten un poc més cap a l’abisme de la irrellevància. L’estat de benestar social es privatitza de manera inassolible per a gran part del estament social, la llengua i la cultura la fragmenten, en un intent de fer-nos oblidar que formem part d’una societat que comparteix la llengua catalana. De igual manera que Madrid per rendibilitat política trau a passejar el fantasma de ETA, aquí trauen a passejar l’home del sac del pancatalanisme. Capgiren els elements, identitaris del valencianisme, de la nostra terra, i esta vegada cal afegir, intenten introduir la censura.

Al Estatut, la nostra constitució, per culpa del PP i el PSOE, el valencià no és d’obligat aprenentatge, i pot ser aquest siga el seu principal problema. Una llengua que els seus destinataris no tenen obligació de conèixer, es una llengua mantinguda voluntariosament. Si afegim l’enterboliment provocat per aquells que tindrien que donar llum, i donen fum quan ni la parlen ni promocionen el seu coneixement, esta, ja queda reduïda a la insignificança. De res han servit les manifestacions, les proclames, els estudis i tot alló que fins ara s’ha vingut fent per demostrar la realitat històrica, cultural, lingüística, fiscal i patrimonial, del País Valencià.

Confabulació

És temps de prendre seriosament la defensa dels nostres interessos. És hora que els partits que s’anomenaven nacionalistes del País Valencià deixen d’actuar amb tanta estultícia i confabulació, començant per refer l’Estatut i establir en pla d’igualtat el coneixement de la llengua; recuperar el dret civil valencià, portar a terme d’una vegada el corredor mediterrani. Establir els parcs generadors d’electricitat, amb el necessari equilibri social, beneficiós per a tots el involucrats, i cal eliminar les línies MAT. És imprescindible protegir els serveis públics com la sanitat i les escoles, els espais com el territori i el medi ambient, el benestar social i els senyals identitaris, d’un poder agressiu i abusiu que cada vegada, malbarata la casa nostra. Poc a poc ens tornen una societat indolent mentres venen el País a parcel•les.