Un any de vergonya

Dilluns va fer un any que Begoña Carrasco va accedir a l’alcaldia de Castelló. Després d’unes setmanes de teatre amb Vox, una vegada van pactar els seus sous, la dreta va començar a governar junta. Aquells primers dies ja era fàcil imaginar el que vindria més tard. Retallades, negacionisme climàtic, retrocés en polítiques socials i nacionalisme espanyolista. I per descomptat, una submissió total als dictats del PP de la Comunitat Valenciana. Tres mesos va tardar Carrasco a tindre el seu equip conformat pels canvis que ordenava Mazón.

En només un any de govern han retirat el cartell d’urgències del centre de salut del Raval universitari, i això que van prometre obrir-les. Han aturat les reformes d’escoles com les que necessita el CEIP Bisbe Climent o el Sant Agustí i retallaran desenes de cursos de l’Escola Oficial d’Idiomes de Castelló, i això que en el programa prometien el contrari. No tenen paraula.

Rècords en sancions

Els joves de Castelló han perdut el transport gratuït per la mala gestió del govern i els centres juvenils que hi havia per la ciutat han hagut de tancar perquè els han retirat el suport. Això sí, el regidor de mobilitat i joventut del PP té tots els rècords en sancions de la zona blava, unes multes que no són capaços d’explicar on estan i si les ha pagat.

En un any de govern de PP i Vox hem perdut els cursos de valencià que feia l’Ajuntament, han eliminat l’ajuda municipal als refugiats palestins i hem vist al govern censurar una xerrada feminista en una plaça pel 25-N. Hi ha motius de sobra per a alçar la veu i plantar cara a aquest govern de la vergonya.

Portaveu del Grup Municipal Compromís per Castelló