Terrorisme masclista

L’onada de violència masclista que vam viure la setmana passada ha sigut terrible. Les notícies dels assassinats masclistes i de violència vicària s’acumulaven sense que poguérem digerir, si es que es pot digerir, l’horror del que estàvem sentit parlar. En vint-i-quatre hores, sis assassinats, una dona i els seus dos fills de de vuit i tres anys en Conca, una dona i la seua mare assassinades en Granada, i altra dona assassinada en Màlaga. Massa morts i violència per a seguir negant la realitat des de les institucions.

Després d’eixes 24 hores d’horror, tot el món es preguntava què havia fallat. Fins i tot la ministra d’Igualtat reconeixia que no podia ser i que calia actuar i replantejar moltes coses, tal com demanava l’anterior, a la que criticaven amb entusiasme una dreta desaforada, però que les terribles dades ens demostren de fins a quin punt els homes continuem matant dones pel simple fet de ser-lo i no podem mirar cap altre costat, o esperar al 25-N per posar una pancarta i pensar que ja està tot fet.

Governs que neguen la violència

Amb la tràgica realitat, tenim governs que neguen la violència masclista. El govern municipal ha enviat a la policia local a impedir una xerrada feminista i hem vist com ha eliminat la formació de Viogén a la policia local, una formació pressupostada en 5.000 euros, i que PP i Vox han votat en contra de recuperar-la en dues ocasions. Davant d’aquestes tragèdies, no podem seguir permeten que és negue la violència masclista.

Regidor de Compromís a l'Ajuntament de Castelló