Les Barraquetes de Nules enfront dels temps moderns

Com perdura una tradició? Què pot fer-se perquè un costum religiós que té el seu origen en el segle XV sobrevisca a la modernitat i les seues vertiginoses i imparables transformacions culturals i socials? La resposta, per al regidor de Tradicions de Nules, Ramón Martínez, és tan senzilla com complexa, "amb la implicació de la gent".

Va ser eixa intenció de no perdre la connexió amb la forma de viure la fe dels avantpassats, com a l’hora patrimoni etnològic, el que va dur fa un parell de dècades a recuperar una tradició nulera que s’havia perdut. Temps després, les Barraquetes, la celebració que va tenir lloc ahir, han rebut la distinció com a festa d’interés turístic provincial i no pocs veïns han assumit el compromís de mantindre-la en el calendari.

Joves per la tradició

José Luis Martínez va acudir a la cita amb la seua família. A la pregunta de per què continua fent-lo, assegura: "Seguim la tradició perquè és una festa que es viu en família. Iaios, fills i nets quedem per a muntar la barraqueta i contribuïm a mantindre una festa singular de la història de Nules".

Manel Alagarda i Marta, la seua dona, també portaren al seu fill i confeccionaren l’estructura floral. Des d’una visió més religiosa, ell remarca: "L’octava del Corpus és un patrimoni únic, som molt pocs els pobles que encara ho celebrem i en Nules és molt especial, en introduir elements tan nostres com la vidriera, eixa flor que cada vegada es veu menys als camins, i les canyes, per a presentar a qui és el futur de la teua família al Santíssim esperant la seua benedicció". Alhora, incideix precisament en eixe valor familiar i en la transmissió de pares a fills, i remarca la necessitat de "conservar viva la tradició d’una de les festes més vinculada al nostre patrimoni".

Ramón Martínez fa referència precisament a eixa singularitat. "En tot el territori autonòmic no hi ha cap celebració igual", diu. I destaca que amb l’indubtable valor religiós que defineix les Barraquetes, en el temps actuals, en els quals cada vegada hi ha menys xiquets que prenen la primera comunió, no s’ha de deixar de banda el seu vessat cultural. La festa descriu la identitat d’un poble i dels veïns depén que continue sent així per a les generacions vinents.