Mig segle de la segona promoció de COU a Vila-real

Mig segle. Aquest és el temps transcorregut des que la segona promoció de l’institut Francesc Tàrrega -la primera amb l’obra del centre educatiu ja acabada- acabara aquell curs que donava accés a estudiar a la universitat, conegut aleshores com el COU, unes sigles que als més joves ja els queden bastant lluny.

I bona part d’aquella segona promoció de COU de l’aleshores primer institut de Vila-real va aprofitar l’efemèride per a retrobar-se al voltant d’un dinar i rememorar històries i records. I també per a saber alguna cosa d’aquells companys i companyes que, després, van agarrar camins diferents, uns al poble, a Vila-real; i d’altres en altres llocs.

Malgrat que en foren més de 90 els estudiants del Tàrrega que acabaren els estudis preuniversitaris fa 50 anys, finalment van estar 62 les dones i els homes que van poder acudir a una cita en la qual, a més, no va faltar el record per als que malauradament ja no hi són i per als quals es va dedicar un minut de silenci abans del dinar.

Com a dada curiosa, la majoria dels assistents, quasi 40, va optar per menjar-se un bon plat de paella. Altres van preferir gaudir d’un suquet de rap; i els menys, per una saborosa carrilada. Amb tot, el producte a degustar va estar anecdòtic, perquè el realment important va ser l’agradable estona que van compartir aquests vila-realencs i aquestes vila-realenques que també van compartir, mig segle enrere, moltes hores d’estudi en l’IES Francesc Tàrrega.

7 anys d’estudis

«Passats els anys, ens adonem que, malgrat haver nascut a la trista postguerra, hem sigut una generació privilegiada, ja que, encara que l’institut Tàrrega (el primer de la ciutat) va començar a funcionar el 1966, les obres no van acabar fins a l’any següent. És per això que molts de qui vam cursar 7 anys seguits estudis de Batxiller Elemental (4), Batxiller Superior (2) i COU (1), dels 10 als 17 anys, sempre hem pensat que ens feren un institut, una biblioteca (separada només per la Séquia Major del centre educatiu) i, anys després, la UNED (on vaig poder llicenciar-me en Geografia i Història entre el 1987 i el 1992) per a la nostra generació», explica Toni Pitarch, un dels maneguetes de l’organització d’aquest esdeveniment.

«Potser, ja no som aquells joves guapos, alts i innocents dels 70, però seguim ací i, a partir del dilluns següent a la trobada, ja començarem a organitzar el proper aniversari del 2034», assenyala el també historiador local.