La veu valenciana

Molt s’ha escrit de les europees; de la irrupció de l’antipolítica ultra d’Alvise; de la pugna Sánchez-Feijóo; de la dimissió de Yolanda Díaz... Però pense que ha mancat, com sempre, perspectiva valencianista a l’anàlisi. I crec que cal perquè, contra molts pronòstics, i gràcies a moviments tàctics no sempre ben entesos, Compromís ha tornat a Europa.

No era fàcil: l’Europa dels Estats posa la cameta a qui defensa una Europa dels pobles. I la circumscripció única estatal era un obstacle que obligava a teixir aliances a una coalició d’implantació només al País Valencià.

Aconseguir un lloc d’eixida (en política no hi ha garanties) en la llista electoral de Sumar no va mitigar les suspicàcies que per un partit com Compromís genera sempre aliar-se amb una plataforma estatal (recordem Equo). Però va possibilitar l’acord. I què ha passat?

Compromís serà la veu valenciana en Europa i, per tant, el valencianisme consolida espai a tots els àmbits de decisió: pobles, diputacions, Corts, Congrés, Senat i Brussel•les, on s’unirà a l’ALE-Verds.

Polítiques transformadores

A més, aportant el 20% del total de vots a la llista en tot t l’Estat, els valencianistes se consoliden com a referent de les polítiques transformadores, allunyant el risc d’implantació d’ocurrències estatals. Amb Marzà a Brussel•les i el reforç del borrianenc Vicent Granel a Corts; amb espai polític per créixer i amb el suport fidel d’aquells que estimen la nostra terra... el futur de Compromís i el valencianisme dependrà només de la nostra faena.

Així que, a treballar!

Portaveu de Compromís a la Diputació