BIODIVERSITAT

El voltor lleonat aconsegueix la xifra de 645 parelles en la Comunitat Valenciana

Medi Ambient rubrica l’èxit dels plans de conservació i recuperació per a aquesta au protegida, que va aconseguir en 2023 una xifra històrica d’exemplars

Durant 2023, a la província de Castelló van localitzar 84 punts de nidificació, comptabilitzant 477 parelles reproductores de voltor lleonat, xifres superiors a les obtingudes a 2022.

Durant 2023, a la província de Castelló van localitzar 84 punts de nidificació, comptabilitzant 477 parelles reproductores de voltor lleonat, xifres superiors a les obtingudes a 2022.

La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori va comptabilitzar la xifra històrica de 645 parelles de voltor lleonat en 2023 en la Comunitat Valenciana, en part gràcies al "èxit dels plans de conservació i recuperació de la Conselleria per a aquesta au protegida", va destacat recentment el director general de Medi natural i Animal, Raúl Mérida. El voltor lleonat, que va arribar quasi a desaparéixer en la Comunitat Valenciana (quedant un mínim de tres parelles recloses al nord de Castelló en els anys 70), es reprodueix ara en les tres províncies. Aquesta espècie està inclosa en la Directiva d’Aus i en el Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial.

A la província de Castelló, la població nidificant de voltor lleonat se censa pel personal de la Conselleria de Medi Ambient des de 1990. S’encarreguen del seguiment de camp i de la coordinació de la informació rebuda.

Durant 2023 van localitzar 84 punts de nidificació, comptabilitzant 477 parelles reproductores. I s’ha estimat l’èxit reproductor en 68 colònies (450 parelles), on es van registrar 284 pollastres en total, obtenint-se un valor de 0,63 pollastres/parella per al conjunt de la població, valor superior a l’obtingut l’any anterior.

Els plans de conservació i recuperació de la Conselleria per a aquesta au protegida han afavorit la seua supervivència.

Els plans de conservació i recuperació de la Conselleria per a aquesta au protegida han afavorit la seua supervivència. / Mediterráneo

Recuperació

Respecte a la província de València, aquesta au es va extingir com a nidificant cap als anys 70. En aquest cas, com va indicar Mérida, "la primera reproducció a València es va comprovar en 2011, amb una parella a Toixa, i des de llavors el nombre de parelles no ha deixat d’augmentar a la comarca de La Regió muntanyenca".

En 2012 va aparéixer una parella en el sud de la província (Ontinyent), sens dubte com a resultat de l’expansió del nucli reintroduït en el nord d’Alacant, població que ha anat fluctuant entre zero i tres parelles segons l’any. En 2018, l’espècie va començar a reproduir-se també en el Racó d’Ademús i en les Falçs del Cabriol (en aquesta última zona situant els seus nius en la ribera manxega).

Novetat

"El cens de voltors de la província és superior al de l’any passat, estimant la població en 139 parelles i, com a novetat, s’ha detectat la reproducció de l’espècie a Xera, prop de l’embassament de Buseo, on s’ha reproduït una parella", va afegir el director de Medi natural, Raúl Mérida. Finalment, a la província d’Alacant, com a resultat d’un programa de reintroducció iniciat per l’associació FAPAS-Alcoi en 2000, el voltor va tornar a nidificar a la província en 2004. Des de llavors l’espècie ha incrementat la població i s’ha reproduït en diferents punts pròxims a Alcoi, expandint-se cap al sud.

Després del descens progressiu observat en l’última dècada respecte al màxim de 33 parelles de 2012, sembla que enguany la població alacantina ha experimentat una lleugera recuperació amb l’aparició d’aquestes dues colònies noves, amb tres parelles en cadascuna d’elles. 

Espectacular imatge d’un exemplar de voltor Rüppell, originari d’Àfrica, en ple vol.

Espectacular imatge d’un exemplar de voltor Rüppell, originari d’Àfrica, en ple vol. / Mediterráneo

La crisi climàtica propícia l’aparició a Espanya de voltors originaris d’Àfrica

El voltor lleonat, autòcton a Espanya, és un rapinyaire immens i inconfusible, dotat d’excel•lents adaptacions per a la detecció i el consum de carronyes de gran grandària. Amb més de 2,5 metres d’envergadura i un pes de 6-9 quilos, és una de les aus més voluminoses d’Europa i una de les més longeves.

No obstant aixó, la crisi climàtica està propiciant l’aparició a Espanya, especialment a Andalusia, de tres espècies de voltors originàries d’Àfrica, que s’uneixen a les quatre autòctones (voltor lleonat, voltor negre, aufrany i trencalòs).

Les tres espècies que s’albiren en els últims anys en la Península Ibèrica són el voltor de Rüppell (Gyps rueppelli), dorsiblanc (Gyps africanus) i l’aufrany fosc (Necrosyrtes monachus), encara que en aquest cas encara en comptades ocasions.

No es té constància que aquestes noves espècies estiguen desplaçant dels seus hàbitats a espècies autòctones, però sí que existeixen intents d’hibridació. Per exemple, el ratoner moro, davant el menor nombre d’exemplars de la seua espècie, es reprodueix amb el ratoner local; i el voltor de Rüppell amb el lleonat. Segons els experts es desconeix encara si les cries són fèrtils i els voltors africans que arriben a la península és possible que no mostren filopatría, és a dir, que pot ser que no tornen mai a la seua zona natal, la qual cosa obri nous escenaris per a la cria a aquest costat de l’Estret, segons l’estudi publicat en Journal of Ornithology per experts de la Fundació Migres. Són les tres espècies de voltors africans que s’han vist en la península. En aquest cas, el més nombrós es el voltor de Rüppell, que sembla probable que es convertisca en una nova espècie entre els voltors europeus, segons la conclusió de l’estudi científic liderat per Carlos Torralvo i Alejandro Onrubia. Els seus albiraments van passar de dos exemplars en 1998, a quasi 50 en 2021. Té estatus d’en perill crític d’extinció i arriba a Europa seguint la migració dels lleonats.

L’altra espècie es l’aufrany fosc, molt característic en ser completament negre, no com l’autòcton. La seua presència s’ha detectat en una desena d’ocasions, mentre que el de Rüpell suma centenars. La tercera espècie de voltor procedent d’Àfrica que ha sigut albirada a la península és el dorsiblanc, que va començar a veure’s a Espanya en 2008. Alguns individus poden seguir als voltors lleonats durant la seua migració travessant el Sàhara, perquè la majoria són juvenils o immadurs.