Allons enfants de la patrie

El dia següent de les eleccions legislatives a França del 7 de juliol d’enguany, me reenvien per WhatsApp el fotograma de la pel•lícula Casablanca (1942, Michael Curtiz) en què es canta la Marsellesa dirigits pel membre de la resistència Victor Lazlo (Paul Henreid) imposant-se a la cançó alemanya que havien iniciat els nazis presents en el bar de Rick (Humprey Bogart). El cine de vegades mostra escenes que serveixen per a la posteritat, que s’adapten als fets com si algun profeta s’avancés i encertés en les situacions. La història es repeteix o també serveix per repetir-se. Però la història, serveix.

No sabem què passarà quan tornen a celebrar-se eleccions presidencials a França, però ara mateix el perill immediat era que l’extrema dreta de Marine Le Pen guanyés en l’Assemblea Nacional, en el bressol de la mateixa Revolució, on els francesos de 1789 van acabar amb l’Antic Règim i van implantar el sistema liberal, sí, on van aprovar guillotinar a Lluís XVI i van instaurar la I República. On es va iniciar la història contemporània en el món occidental. A l’Assemblea Nacional (encara conserva el nom) l’extrema dreta (Reagrupament Nacional) hereva dels nazis, amiga del Putin, anava a imposar el seu ideari. Aquells que van ser vençuts el 1789 i en 1945 a la Segona Guerra Mundial.

Com estem en temps de futbol, en la pròrroga, fa uns dies, es va formar el Nou Front Popular, amb Mélenchon per davant, i en la segona volta ha aconseguit imposar-se en les legislatives.

El sistema electoral francès, permet en la segona volta retirar-se als candidats menys votats en benefici de la resta, segons les instruccions d’aquests. Això ha fet possible establir un cordó sanitari que ha enviat a la ultradreta al tercer lloc, fora del poder.

En aquesta ocasió, els francesos educats en el racionalisme i deixant de costat creences individuals, han fet cas de les indicacions per arraconar l’extrema dreta. En aquesta tàctica electoral han contribuït molta gent anònima que han recordat la història ensenyada als liceus i allò que han escoltat a casa dels pares i avis del temps dels nazis i de Petain. Però també voldria realçar el fet singular de què alguns dels millors jugadors (Mbappé) de la selecció francesa de futbol des de l’Eurocopa van demanar als francesos que amb el seu vot aturaren l’extrema dreta, per defensar la França de la diversitat, la llibertat, igualtat i fraternitat. La qual cosa ens pot fer reflexionar sobre el paper social dels més famosos. Alguns estan en contra d’aquesta implicació, tant a França com a Espanya, però altres pensen que de la mateixa manera que els actors, magistrats o intel•lectuals opinen de qualsevol tema també ho puguen fer els esportistes, més encara quan molts d’ells han passat en pocs anys de la joventut amb pocs mitjans a ser rics.

El que més crida l’atenció d’alguns és el fet d’haver votat candidats que no són els propis, per tal d’evitar l'’extrema dreta. Un sacrifici solidari a favor de la democràcia i la llibertat. Si tinguérem el mateix sistema electoral, ho faríem? Això significaria deixar de costat l’ individualisme tant accentuat en els nostres partits polítics i fer un sacrifici solidari a favor de principis que afecten al conjunt de la societat. Exercici de racionalitat que tan poc estem acostumats a practicar perquè en realitat ens han educat en les creences sense mirar al que està al costat o més avall.

*Profesor