Una realitat distorsionada

Els primers dotze mesos de Marta Barrachina al capdavant de la Diputació Provincial de Castelló els podem resumir en una sola frase: molta retòrica i pocs fets. Este és el nostre titular per al Debat de l’Estat de la Província de Castelló. De debat en va haver poc, però de floritures moltíssimes. I ho vam desmuntar punt per punt.

La Diputació de Castelló, hui, ni és pròxima, ni és líder ni és motor de la província. De primeres, perquè la presidenta ha alçat una barricada al voltant del seu govern que impedeix qualsevol tipus de diàleg amb l’oposició. No ho poden refutar: no hi ha cap moció que accepten per molt beneficiosa que siga per a la província.

Viuen de rendes

Ni tampoc lidera res. Encara hui han sigut incapaços de presentar el seu projecte i viuen de les rendes de projectes socialistes. I no, els canvis de noms no són sinònims de projectes. Ni tampoc és motor. De les promeses de rebaixes d’impostos i ajudes a pimes i famílies poc se sent parlar. No n’hi ha voluntat. És la demostració que viuen aliens a la realitat.

Res és de color de rosa al Palau de les Aules. Més bé tirant a negre. El color que millor pinta la situació dels calamitosa dels bombers i de l’Hospital Provincial de Castelló.

Tot allò que criticaven, hui està ben fet. Sense full de ruta i fent gala de mals modals, no podem dir que la Diputació Provincial hui estiga millor que ara fa un any. Confiem que les coses canvien i la Diputació torne a ser oberta i dialogant com ho va ser amb Pepe Martí i Javier Moliner i s’allunye del fabrisme més ranci.

Portaveu adjunta del PSPV a la Diputació