Capitalitats

Que hui trie el dia del Pregó per reflexionar sobre la capitalitat no és casualitat. La del Pregó és, certament, la jornada en què Castelló de la Plana llueix més galons per erigir-se en capital. Tant és així que en poques hores representants de tots els pobles festejaran amb el veïnat de la ciutat que ‘ja el dia és arribat’.

Però què és la capitalitat? O millor... Què hauria de ser?

Hi ha qui confon la capitalitat amb una excusa perpetuar ‘piques’ amb pobles veïns per motius històrics o econòmics, amb València, amb Borriana...; o rivalitats futbolístiques, entre orelluts i groguets, o ‘mig-ouets’. També hi ha qui ha tergiversat la capitalitat per justificar arbitrarietats de tota mena: des d’oblidar retransmetre la Mascletà d’ací enfront de la del Cap i casal; a prioritzar les autovies en Madrid mentre a les perifèries pagàvem peatges; passant per connectar tots els racons de l’Estat amb Madrid, marginant les Rodalies o el Corredor Mediterrani. La capitalitat, a Espanya, al País Valencià, i també a Castelló ha estat tan sofrida que s’ha gastat per a tot.

Ser de poble

Però des de la perspectiva d’una persona que no és de cap capital, com jo, i que està orgullosa del seu poble i de ser de poble, la capitalitat no pot entendre’s com un privilegi, ni esdevenir motiu d’injustícia. Molt al contrari: la capitalitat ha de ser un intangible que genere riquesa i prosperitat; un reconeixement compartit, guanyat a força d’oferir oportunitats al conjunt de la ciutadania de qui aspira a ser referència.

No hi ha dubte que Castelló i la seua àrea metropolitana s’han constituït com a pol d’atracció demogràfica i econòmica: gent de tots els pobles han buscat ací el seu futur mentre en paral·lel noves institucions, com l’UJI, serveis diversos o l’oferta cultural i d’oci, refermaven eixa atracció.

Xarxa de transport

No obstant això, un dels factors elementals de la capitalitat és l’accessibilitat de la gent a la metròpoli. I precisament això, la xarxa de transport col·lectiu, net i eficient que connecte en xarxa Castelló i els municipis és un repte pendent i que, per desgràcia, no sembla una prioritat per al nou Consell malgrat la insistència de Compromís. El col·lapse d’autobusos i taxis que totes les magdalenes patim hauria de servir de toc d’atenció.

Portaveu de Compromís a la Diputació