La població de linx ibèric s’allunya del risc d’extinció

La població de linx ibèric en la Península va superar en 2023 els 2.000 exemplars, una xifra màxima des que es realitza seguiment detallat, i que allunya a l’espècie del risc d’extinció. Així es reflecteix en l’informe elaborat pel grup de treball del linx ibèric, que coordina el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) i compost per representants de les comunitats autònomes espanyoles i l’Institut de Conservació de la Naturalesa i els Boscos (ICNF) de Portugal.

El document recull que són un total de 2.021 els linxs totals censats, distribuïts a Espanya (1.730, que suposa un 85,6%) i Portugal (291). Les comunitats autònomes espanyoles que alberguen poblacions estables de l’espècie són quatre. Andalucía va acollir 755 exemplars, la qual cosa suposa el 43,6% de la població espanyola, mentre que a Castilla-la Mancha es van registrar 715 linxs (41,3%). A Extremadura es van censar 253 exemplars i a la Región de Murcia, set.

Del total censat, 1.299 linxs van ser adults o subadults que van presentar una distribució de sexes de 1,01 a favor de les femelles (602 mascles i 611 femelles que van poder ser sexades). El nombre de femelles reproductores o territorials en 2023 va ascendir a 406, que són 80 més que en 2022, i que s’acosten gradualment a les 750 femelles reproductores que es considera preliminarment com un dels objectius demogràfics a aconseguir per a considerar que el linx es troba en un estat de conservació favorable.

El nombre de cadells nascuts en 2023 també es va incrementar fins als 722, amb una taxa de fecunditat de 1,77, calculada com el nombre de cadells nascuts entre el nombre de femelles territorials.

Expansió i conservació

La població de linx continua expandint-se, tant numèrica com territorialment. Ja són 14 les àrees geogràfiques diferents on l’espècie es reprodueix i noves zones de presència estable a la Región de Murcia i a les províncies d’Albacete, Badajoz, Toledo i Ciudad Real.

La tendència de la població és positiva i contínua des de 2015, la qual cosa permet continuar sent optimista per la reducció del risc d’extinció del linx ibèric que suposa. En un període d’al voltant de 20 anys la població ha passat de menys de 100 exemplars comptabilitzats en l’any 2022 a més de 2.000 en 2023.

I en els últims anys, l’increment és encara més destacable, ja que en 2020 la població total era de 1.111 linxs i tres anys més tard s’han afegit quasi 900 individus més a la població ibèrica.

Segons va explicar el Ministeri, la recuperació de la població del linx ibèric a Espanya i Portugal constitueix un dels millors exemples d’actuacions de conservació d’espècies amenaçades en el món i ha sigut possible gràcies als esforços coordinats realitzats tant per les administracions públiques competents com per entitats sectorials interessades, propietaris i gestors de finques privades i societat en general.

La contribució financera de les administracions espanyoles i portugueses i de la Unió Europea, a través del programa Life, ha permés duplicar l’ execució dels treballs de seguiment i investigació per a la millora de les taxes de supervivència, reproducció i millora de l’hàbitat del llinx ibèric.

Reintroducció

Cal assenyalar que el programa de conservació ex situ, en el qual s’emmarquen els treballs de cria en captivitat i la reintroducció d’exemplars, també ha sigut una peça clau en la recuperació del linx. La cria en captivitat suposa un esforç econòmic per a les administracions que venen sufragant aquest cost amb mitjans propis, que són el ICNF de Portugal en el centre de cria de Silves, la Junta de Andalucía en el centre de La Olivilla (Jaén) i l’Organisme Autònom Parcs Nacionals del Miteco en els centres d’Esbarzer de Granadilla (Cáceres) i L’Ullastre (Huelva).

Des que en 2011 començaren els primers alliberaments al medi natural d’individus nascuts en captivitat, fins a 2023 s’han reintroduït 372 exemplars. A les àrees de reintroducció inicialment seleccionades per a l’alliberament de linxs, que van ser Val do Guadiana (a Portugal), Guarrizas i Guadalmellato (a Andalucía), Montes de Toledo i Sierra Morena Oriental (a Castilla-La Mancha), i Matachel (a Extremadura), s’han incorporat en els últims anys noves zones de reintroducció aprovades pel grup de treball del linx ibèric en constatar-se el compliment dels requisits ecològics i socials per a abordar la reintroducció.

Així, els nuclis de Sierra Arana (a Andalucía), Valdecañas-Ibores i Ortiga (a Extremadura), Terres Altes de Lorca (a la Región de Murcia) i Campos d’Hellín (a Castilla-la Mancha) ja compten amb exemplars alliberats i assentats de linx ibèric. Altres zones de connexió també acullen linxs de manera estable, bé a través d’alliberaments d’exemplars nascuts en captivitat com a través d’assentaments naturals d’exemplars silvestres, a les províncies de Sevilla, Toledo o al Parc Nacional de Cabañeros.

S’espera que el nombre d’àrees seleccionades per a realitzar la reintroducció s’incremente en els pròxims mesos i anys, a causa de l’interés de diverses comunitats autònomes per avaluar la idoneïtat de la recuperació del linx en els seus territoris.

Característiques

El linx ibèric és un felí amb potes llargues i cua curta amb una borla negra en l’extrem que sol mantindre alçada. Les seues característiques orelles punxegudes estan acabades en un pinzell de pèls negres rígids que afavoreixen el seu camuflatge en descompondre la redona silueta del seu cap. També són característiques les patilles que pengen de les seues galtes. Apareixen a partir de l’any de vida i augmenten de grandària amb l’edat. Els mascles tenen les patilles i els pinzells negres i més llargs que les femelles.