La població de xarxet marbrenc creix a la marjal d’Almenara

AE-Agró allibera a la localitat 30 exemplars anellats en les zones de reproducció

Enric Amer, d’AE-Agró, amb un exemplar de xarxet abans de la solta.

Enric Amer, d’AE-Agró, amb un exemplar de xarxet abans de la solta.

El xarxet marbrenc (Marmaroneta angustirostris) és l’ànec en més probabilitats d’extinció a Europa. La seua singular migració la fa depenent de les variacions dels territoris del seu recorregut anual, ja que cria al sur i l’est de la Península Ibèrica, essencialment en el Fondó d’Elx, i passa l’hivern en zones humides pròximes a la serralada de l’Atlas marroquí.

Fa una trentena d’anys va ser declarat en perill d’extinció i "començaren a dur-se a terme plans de recuperació en terres alacantines, així com intents de controlar la cacera en els vedats del Fondo, propietat en la seua major part de la societat Riegos de Levante", segons va explicar el representant d’AE-Agró, Enric Amer, qui també va assenyalar que, "de vegades, ha estat el botulisme, per la mala qualitat de l’aigua, i la pressió cinegètica l’origen de la davallada de la reproducció de l’espècie".

L’any passat i enguany s’han alliberat un total de 30 exemplars anellats per a ser identificats.

L’any passat i enguany s’han alliberat un total de 30 exemplars anellats per a ser identificats. / Sánchez

Accions

A més, des de fa algun temps es duen a terme accions per a la conservació d’aquesta au. Així, per segona vegada, un projecte LIFE (programes europeus dedicats a la restauració mediambiental tant vegetal com animal) s’ha posat en marxa fa dos anys, amb mes pressupost, la col·laboració de diverses administracions i la participació d’entitats ecologistes. També es du a terme amb un ambiciós programa de reproducció en captivitat i reintroducció en llocs estratègics.

En el cas de la Marjal d’Almenara, "fa tres primaveres que es va detectar la cria d’alguna parella i va ser la més primerenca de l’any en tota la península. L’any següent, la mateixa parella i altres, que havien estat alliberats en la Marjal dels Moros després de la seua cria en captivitat en el Centre de recuperació de fauna silvestre del Saler, tornaren a criar en terme de la Llosa i van ser observades igualment en el Quadro de Quartell (ambdós llocs dins de l’anomenada Marjal d’Almenara, que són 1.500 Ha protegides de set municipis des del riu Belcaire al Palància)», va assenyalar Amer.

L’any passat i enguany s’han alliberat un total de 30 exemplars anellats per a ser identificats (mascles i femelles) des de la reserva de fauna de la Finca de Penya, en zones de reproducció excel·lents, gràcies als esforços de les zones en custòdia d’AE-Agró i a la col·laboració enguany d’ANSE, la Fundació Biodiversitat i del vedat de Benatell, que preparen espais de lluents i refugi adequats. "Conforme estan desenvolupant-se els nivells de l’aigua en la marjal, pensem que els xarxets trobaran l’habitat adequat i amb menys molèsties, degut al trasllat del camp d’avionetes ubicat en aquesta zona sensible (entre els Estanys, la Palafanga i la platja de Casablanca)".