Plataforma per la Llengua tanca la seua gira de conferències per la Comunitat a la Vall d'Uixó

El cicle de conferències "Valencià: emergència lingüística", organitzat per Plataforma per la Llengua, arriba al final amb més de 25 actes celebrats arreu del País Valencià. Ho farà aquest divendres a la Vall d’Uixó dins de la programació de l’Aplec de la Plana. En eixe sentit, l’ONG del valencià col•laborarà en l’esdeveniment organitzat per la Falla Ja Estem Tots i l’Ajuntament de La Vall d’Uixó.

L'acte de cloenda serà aquest divendres a les 19.00 hores en el casal de la falla Ja Estem Tots (carrer Mestre Giner, 4).

Les xarrades estan conduïdes per l'escriptor i filòsof Xavier Serra, que demana aprofitar que "al País Valencià hi ha molta gent amb consciència lingüística que no vol seguir suportant agressions. Gràcies a aquest cicle hem descobert que hi ha molta gent disposada a mobilitzar-se", afegeix. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, assistirà a la cloenda del cicle. 

Des de l'any passat que Plataforma per la Llengua està portant arreu del País Valencià aquest cicle de xerrades. Entre altres, ha arribat a poblacions com ara Alcoi, Algemesí, Altea, Benicarló, Benidorm, Callosa d'en Sarrià, el Campello, Castelló de la Plana, Castelló de la Ribera, Crevillent, Dénia, Elx, Gandia, Ibi, Montroi, Nules, Ontinyent, Pedreguer, Torrent, València, Vila-real, Vinaròs i Xàbia. En aquest sentit, Serra assenyala: "Per qui coneix el País Valencià, la llista de llocs on hem estat li dirà moltes coses. Hem estat a ciutats grans, com ara Benidorm, Elx, Gandia i Torrent. I als casals dels barris de València. A tot arreu on hi ha hagut associacions i grups que han volgut organitzar l'acte, tal com fa ara la Falla Ja Estem Tots. I hi ha hagut moltes vegades que la sala era plena de gom a gom".   

En aquestes conferències, Serra ha explicat que el valencià es troba en una situació d'emergència lingüística, atès que, tal com mostren les darreres enquestes fetes públiques pels governs dels territoris de parla catalana, els parlants habituals de la nostra llengua només són el 32%, un percentatge que s'ha reduït en els darrers anys. Lluny de millorar, amb el canvi de govern a la Generalitat Valenciana la situació està empitjorant, tenint en compte que el nou executiu és obertament hostil a la llengua pròpia del País Valencià, i ja ha anunciat la retirada d’ajudes en defensa de la llengua i el tancament de l’Oficina de Drets Lingüístics. Els partits que l’integren ja han impulsat també la censura de revistes en valencià a Borriana, Torrent, Meliana i Montserrat.

Tanmateix, la situació d'emergència lingüística no és únicament pròpia dels valencians, sinó que milers de parlants de llengües del món pateixen el mateix fenomen. Haver estat llengües importants tampoc és garantia de res, tal com es demostra en el cas del còrnic, la llengua de Cornualla, a la Gran Bretanya, o de l'hebreu, a Israel. Aquestes també són llengües que han estat en emergència lingüística.Tanmateix, en aquests casos, s'han recuperat com a idiomes contemporanis per, entre d'altres factors, la voluntat del parlants. Una altra llengua en situació d'emergència és l'ídix, llengua històricament parlada pels jueus d'Europa central i oriental, que va arribar a tenir un premi Nobel de literatura, Isaac Singer, per bé que ara és una llengua poc parlada.

El delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, Toni Royo, afirma que “encara som a temps de revertir la situació i fa una crida a activar-se amb la campanya La llengua no es toca". A més, Plataforma per la Llengua assenyala que l’actitud del parlant és determinant per a la supervivència del valencià. En eixe sentit, anima a parlar valencià, siga quina siga la llengua de l'interlocutor, triar productes i serveis en valencià, i presentar reclamacions o queixes si es vulneren els drets lingüístics.